Elements del pla de comunicació

La comunicació és essencial per a qualsevol projecte de recerca. Un pla de comunicació ben dissenyat és una eina imprescindible per difondre els resultats, generar impacte i involucrar els diferents públics interessats en un projecte. El pla de comunicació proporciona una estructura estratègica per a la transmissió de missatges clars i concisos que ressaltin la importància de la recerca i els seus avenços. Per tant, cal entendre què és i per què és rellevant tenir un bon pla de comunicació per a la difusió d’un projecte de recerca.

La importància d’un bon pla de comunicació:

1. Visibilitat i impacte: El pla de comunicació permet donar visibilitat al projecte de recerca i assegurar-se que arriba al públic adequat. Això permetrà generar impacte en la comunitat científica, altres investigadors, mitjans de comunicació i altres parts interessades, augmentant la seva consciència i comprensió del projecte.
2. Col·laboracions i finançament: Una comunicació eficaç pot obrir noves oportunitats de col·laboració amb altres investigadors o institucions, així com facilitar l’obtenció de finançament addicional per al projecte de recerca. Un bon pla pot contribuir a destacar la importància i els beneficis potencials de la recerca, atraient l’interès de possibles socis o inversors.
3. Comprensió i suport públic: La comunicació adequada d’un projecte de recerca ajuda a establir un diàleg amb el públic i a crear una comprensió més àmplia sobre la importància de la recerca científica. Això pot contribuir a generar suport públic per al projecte, així com a un major reconeixement de la seva rellevància per a la societat i les polítiques públiques.
4. Disseminació dels resultats: Un bon pla de comunicació facilita la difusió dels resultats de la recerca a la comunitat científica i a la societat en general. Aquesta difusió pot realitzar-se a través de publicacions científiques, presentacions en conferències, materials divulgatius, mitjans de comunicació, xarxes socials i altres plataformes que arribin a públics específics.
5. Avaluació i retroalimentació: La comunicació continua amb els diferents públics permet recollir avaluacions, opinions i suggeriments que poden enriquir el projecte de recerca. Això pot ajudar a millorar el disseny i l’execució del projecte, així com a obtenir una retroalimentació útil per al personal investigador.

Els elements que cal descriure en un pla de comunicació són:

1. Objectius: Els objectius de comunicació són declaracions clares i concises que defineixen el que es vol aconseguir amb les activitats de comunicació. Han de ser específics, mesurables, assolibles, rellevants i en un temps determinat (SMART). Exemples d’objectius podrien ser: augmentar la visibilitat del projecte de recerca, comunicar els resultats a la comunitat científica o sensibilitzar el públic sobre l’impacte social del projecte.
2. Públics: És important identificar els diferents grups de persones que són rellevants per al projecte de recerca i establir els públics objectius de les activitats de comunicació. Això pot incloure altres investigadors del mateix àmbit, els mitjans de comunicació, institucions acadèmiques, responsables de presa de decisions, la societat civil, entitats, col·legis professionals, etcètera. Fins i tot, podem arribar a ser més específics i, per exemple, indicar a quina capa de la societat ens volem dirigir (gent gran, infants, joves, famílies, persones en situació de vulnerabilitat, persones en situació d’atur…) o quin tipus d’administració o institució (local, regional, estatal / general o especialitzada). Cada públic pot requerir un enfocament de comunicació diferent.
3. Accions: Aquesta secció descriu les diferents activitats de comunicació que es realitzaran per aconseguir els objectius establerts. Pot incloure activitats com ara pàgina web, conferències, publicacions científiques, organització de seminaris, materials divulgatius (com ara fulletons, infografies, rollups, vídeos…), outreach activities com aquestes , comunicació a xarxes socials o difusió a mitjans de comunicació . Cada acció ha de ser coherent amb els objectius i adaptada al públic al qual es dirigeix. Si necessiteu inspiració, podeu fer clic aquí .
4. Calendari: En aquesta secció, s’ha de crear un calendari que mostri les dates clau de cadascuna de les accions de comunicació. És important establir terminis i fer un seguiment per assegurar-se que les activitats es realitzen a temps. Un calendari ben estructurat ajuda a organitzar les tasques i a mantenir el pla de comunicació en marxa.
5. Pressupost: Aquesta part implica establir un pressupost per a les activitats de comunicació del projecte de recerca. S’han de tenir en compte els costos associats a cada acció, com ara viatges, impressió de materials, honoraris de professionals externs, promoció en línia, entre altres. Cal garantir que el pressupost sigui realista i que s’assignin recursos suficients per a cada activitat. Les accions amb mitjans de comunicació i la publicació de notícies i activitats al web de la UdG s’han de coordinar amb l’Àrea de Comunicació i no representen cap cost afegit.
6. Avaluació: L’avaluació és un procés crític que permet valorar l’eficàcia de les iniciatives de comunicació, determinar si s’han aconseguit els objectius establerts i millorar o ajustar les estratègies en temps real durant el projecte o per a futures ocasions. L’avaluació no arriba al final del procés, sinó que forma part del mateix al llarg de tot el temps de vida del projecte, per poder introduir canvis i millores durant la seva execució, si és necessari. L’avaluació ha d’incloure indicadors de rendiment mesurables (nombre de persones a qui hem arribat, la cobertura mediàtica obtinguda, la participació en esdeveniments, les respostes de l’audiència,…) i també pot incloure enquestes per recopilar informació i opinions del públic sobre el projecte i, així, saber l’eficàcia i l’impacte de les accions del pla de comunicació; monitorització i anàlisis la cobertura mediàtica per determinar l’abast i la qualitat de la visibilitat aconseguida; i la retroalimentació interna per conèixer els comentaris i suggeriments dels membres de l’equip i altres actors en relació amb l’impacte comunicatiu.

L’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals (ACRI) pot assessorar i revisar els plans de comunicació de projectes de recerca de la UdG. També pot facilitar informació sobre les accions de comunicació de la recerca que compten amb suport dels serveis centrals.

Cal tenir en compte que no es poden dur accions a mitjans de comunicació sense coordinar-se amb l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals (comunicacio@udg.edu / 972 418346).